L'ocellet mandròs

Hi havia una vegada, un ocellet simpàtic, però molt molt gandul. Tots el dies, a la hora de llevar-se, s’ havia d’ estar cridant-li mil cops fins que , finalment, s’aixecava; i quan havia de fer alguna feina, ho deixava passar tot fins que quasi no quedava temps per fer-ho.  Tots li deien constantment:
- ets un gandul! No es pot estar sempre deixant tot per última hora…
-Bah, però si no passa res. –responia l’ocellet- Només trigo una miqueta més que els altres en fer les coses. 
Els ocells van passar tot l’estiu volant i jugant, i quan començà la tardor i va sentir-se el fred, tots van iniciar els preparatius pel gran viatge a un país més càlid. Però el nostre ocellet, sempre gandul, ho anava deixant tot per més endavant, confiat que li donaria temps a preparar el viatge…Fins que un dia , quan es va aixecar, ja no quedava ningú.
Aquest dia, tocava començar el gran viatge i les normes eren ben clares i conegudes per tothom: tothom havia d’estar preparat, perquè eren milers d’ocells i no es podia esperar a ningú. 
Al principi va estar plorant moltíssima estona, però desprès va pensar que igual que havia fet coses molt malament, també podria fer-les molt bé i sense deixar temps a la ganduleria, es va posar a preparar tot per aguantar l’hivern. 
Primer de tot, va buscar durant dies el lloc més protegit  del fred, i allà va construir el seu niu, amb rames i pedres. 
Quan va veure que el niu estava perfectament preparat, ell mateix es va preparar per poder aguantar sense sortir molt de temps del seu niu. 
Va haver de patir molt però no es penedeix d’haver-ho fet. 
Així que, quan va arribar la primavera, els seus amics van tornar del seu gran viatge i es van alegrar moltíssim a la vegada que es van quedar sorpreses de trobar l’ocellet viu, sent com era de gandul.
I, quan van comprovar que ja no quedava ni una miqueta de ganduleria en el seu cos, i que s’havia convertit en el més previsor i treballador de la colònia, tots van estar d’acord en encarregar-li  la organització del gran viatge pel següent any.
Conte contat, conte acabat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario