Guanyar o perdre (Competitivitat)

En Pep odiava perdre a qualsevol cosa. Els seus pares, mestres i molts altres deien que no sabia perdre, però el que passava de debò és que no podia suportar perdre a res, ni a les bales. Era tan genial, i se sentia tan bé quan guanyava, que no volia renunciar a aquella sensació per res del món; a més, quan perdia, era just tot el contrari, li semblava el pitjor que li podia passar. Per això no jugava a res que no se li donés molt bé i en el que no fos un fenomen, i no li importava que un joc durés només un minut si en acabar acabava guanyant, sobretot en el futbolí, no parava de jugar. 

Quan va arribar a l’escola l’Albert, un noi nou expert en aquest mateix joc, no van trigar a enfrontar-se. En Pep es va preparar concentrat i seriós, disposat a guanyar, però l’Albert no semblava donar-li importància, caminava tota l'estona somrient i sobretot feia acudits. Però era realment un fenomen, marcava gols una vegada i una altra, i no parava de riure. Estava tan poc atent, que en Pep va poder fer-li paranys amb el marcador, i va arribar a guanyar el partit. En Pep es va mostrar triomfant, però a l’Albert no va semblar importar-li: "ha estat molt divertit, hem de tornar a jugar un altre dia".

Aquell dia no es va parlar d'una altra cosa en l’escola que no fos la gran victòria de Pep. Però a la nit, en Pep no se sentia feliç. Havia guanyat, i encara així no hi havia ni rastre de la sensació d'alegria que tant li agradava. A més, l’Albert no se sentia gens malament per haver perdut, i va semblar gaudir fent-ho. I a sobre al dia següent va poder veure a l’Albert jugant a bàsquet; era realment dolentíssim, perdia una vegada i una altra, però no abandonava el seu somriure ni la seva alegria.

Durant diversos dies va observar a aquell nen alegre, boníssim en algunes coses, dolentíssim fins al ridícul en unes altres, que gaudia amb totes elles per igual. I llavors va començar a comprendre que per gaudir dels jocs no era necessari un marcador, ni haver de guanyar o perdre, sinó viure'ls amb ganes, *intentar fer-ho bé i gaudir d'aquells moments de joc. I es va atrevir per fi a jugar a l'amagatall, a fer un acudit durant un partit al futbolí, i a sentir pena perquè acabava un joc divertit, sense preocupar-se pel resultat. I sense saber molt bé per què, els companys van començar a comentar, dóna gust jugar amb en Pep, ell sí que sap perdre".