Cap al primer any de vida juguen principalment a aquests jocs. El joc de llançar objectes que després els són retornats, simbolitza el procés de separació de l’adult, l’absència i retorn o la noció de permanència de la persona estimada. Jocs d’omplir o buidar, construccions i desconstruccions són jocs assertius, no es destrueix res si no se sap que es pot reconstruir. Jocs de persecució, es el desig de fugir però al mateix temps l necessitat de ser agafat.
Quan l’infant comença a sentir-se segur i té una certa facilitat per interaccionar amb l’entorn, apareix l’anomenada explosió motriu que li permet jocs molts estimulants, jocs que ajuden a definir una mica més el seu esquema corporal i el fan ser conscient que les seves accions tenen uns límits i conseqüències.
Amb l’inici i l’evolució del joc simbòlic apareixen els jocs que demanen precisió, sorgeix la necessitat de posar en marxa les competències del cos per experimentar la capacitat de fer coses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario