La poció de la mala vida

Fa molts, molts anys, totes les persones estaven fortes i sanes. Feien menjars molt variats i els hi encantava la fruita, les verdures i el peix: diàriament feien exercici i gaudien saltant i jugant. Es notava en la gent i dels infants, que estaven plenes d’alegria i de bon humor. Tot el poble estava enfadat amb les bruixes negres, les que només pensaven en fer mal a tothom. 

La pitjor de les bruixes, la dolenta Caralletja, va tenir les més terribles de les idees: entre totes ajuntarien els seus poders per inventar una poció que treies les ganes de viure tan alegrement. 

Totes les bruixes es van unir en el bosc dels pantans i van col•laborar per fer la bruixeria. Era tan poderós i necessitaven tanta energia per fer-ho, que quan una de les bruixes es va equivocar en una sola paraula, va haver una explosió tan gran que va fer desaparèixer  el bosc sencer.

L’explosió va convertir a totes aquelles bruixes dolentes en persones tan petits com un microbi, deixant-les atrapades en un petita ampolla de vidre que es va quedar perdut.

Van estar tancades durant molts i molts anys, fins que un infant va trobar l’ampolla amb la poció i creient que era una beguda, se la beure sencera. 

Les petites i cruels bruixes es van aprofitar de la ocasió i tot i que eren petites, aviat van aprendre a canviar els gustos de l’infant per així perjudicar-li. 

Al cap de pocs dies, per culpa de les bruixes que hi habitaven en el cos dels petits, els infants ja no tenien ganes de menjar fruites, verdures o peix i que només tinguessin ganes de menjar gelats, pizzes, hamburgueses i llaminadures. També van començar a no fer res del que feien, només s’estaven quiets ,no corrien ni saltaven.

Va haver de passar temps perquè el doctor Sanis Saludakis descobrís les bruixetes que causaven la malaltia. No hi havia vacuna, ni xarop que pogués acabar amb elles, però el doctor va descobrir que les bruixetes no aguantaven la felicitat i el bon humor, i que precisament, la millor cura era esforçar-se per tenir una bona vida, sent feliç. 

Llavors, les bruixes aprofitaven qualsevol esternut per fugir a tota velocitat. 

Des de llavors, les seves millors receptes no eren pastilles ni injeccions, sino una miqueta d’esforç per menjar fruites, verdures i peix, i fer una mica d’exercici.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.