Fa molt, molt temps, va haver-hi un mag que per casualitat va inventar un encanteri capaç de donar a qui ho rebés una dentadura perfecta.
El mag va decidir utilitzar-ho amb un dels seus gripaus que es va transformar en un somrient i alegre animal, que a més de poder menjar de tot, va començar també a parlar gràcies a la seva nova dentadura.
- Estic encantat amb el canvi – repetia el gripau amb orgull – prefereixo mil vegades les dolces llaminadures que seguir menjant brutes i fastigoses mosques.
El mag no deixava de repetir-li:
- Cuida les teves dents si vols mantenir-los, Gripau. Renta'ls i no deixis que s'emmalalteixin ni tinguin càries. I sobretot no mengis tantes llaminadures…
Però Gripau no feia molt cas a les recomanacions del mag, pensava que la seva dentadura era massa resistent com per haver de rentar-la, i les llaminadures li agradaven tant que ni intentava deixar de menjar-les.
Així que un dia van aparèixer les càries en la seva dentadura i es van ser estenent per la seva boca a poc a poc, fins que Gripau va descobrir que tenia totes les dents buits per dins, i se li van començar a caure. Va intentar cuidar-los llavors, però ja poc va poder fer per ells, i quan l'últim de les seves lluentes dents va caure, va perdre també el do de parlar.
Pobre Gripau! Si no ho hagués perdut, li hauria pogut explicar al mag que si tornés a tenir dents els cuidaria tots els dies, perquè no hi havia res més fastigós que tornar a menjar bestioles.
.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario